Cargando...
Alujas

LA GRIP I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

Quan toca planificar una temporada no comptem amb lesions ni malalties. És impossible saber quan arribaran, si és que arriben. Evidentment una grip et pot deixar KO unes quantes setmanes i et pot fer variar la planificació esportiva dels següents mesos. En el meu cas normalment sempre em prenc unes setmanes de descans durant el mes de novembre. Un parell o tres de setmanes després d’un any intens, amb moltes hores de carrera a les cames, són suficients per recuperar les cames i el cap. A finals de novembre començo una altra vegada la càrrega dels entrenaments, les sessions de força, i les primeres sèries es noten ràpidament a les cames. Després d’unes setmanes començo a introduir volum. Cada any començo igual, i em funciona bastant bé.

 

Aquest any la cosa ha anat diferent, perquè quan tocava començar a combinar volum amb intensitat una grip m’ha deixat tocat. Des que va començar el 2018 la famosa grip m’ha vingut afectant, amb les seves molestes conseqüències; febre, dolor muscular i articular, cansament, falta d’apetit i tos per donar i vendre. Em va durar una setmana, però passats aquests dies, m’ha deixat tocats els bronquis, tancant-los i deixant-me amb poca capacitat pulmonar. Quan semblava que els bronquis milloraven gràcies a un bronqui dilatador i començava a sortir a caminar per la muntanya, he tingut un parell de recaigudes amb 24 hores de febre. Aquest any m’està costant fer net. Tinc moltes ganes de sortir a córrer però prefereixo ser prudent i evitar mes recaigudes.

 

 

Alujas

 

La meva dona em va dir un dia que ja em va veure una mica atabalat, “pren-t’ho com si tinguessis una lesió muscular i no poguessis sortir de totes maneres”. Veient-ho d’aquesta forma sembla que ho porto molt millor. Aprofito per fer una mica d’exercici a casa amb les cintes tipus TRX, enfortint una mica les cames i i fent una mica de CORE.

 

Evidentment aquest mes de gener tenia un parell de carreres de muntanya que no faré per falta d’entrenament i perquè evidentment no estic recuperat al 100%. A ningú li agrada modificar el calendari esportiu, però fer-ho per causes majors i readaptar-ho de nou tampoc es un problema greu. Amb un calendari sobre saturat de curses hi ha molt bones opcions per escollir.

A tot això li he trobat coses positives. Si no pots sortir a córrer, però pots sortir a caminar i a més ho pots fer acompanyat d’un amic, encara ho gaudeixes més. Arribar al cim de la Mola (al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) i poder compartir una barreta de torró de Vicens Sport  acompanyat d’un cafè recentment fet al restaurant de la Mola no té preu. De tan en quan necessitem gaudir d’aquests detalls, necessitem parar per respirar i mirar al nostre al voltant. Quan entrenem per complir un objectiu en moltes ocasions ens oblidem de les petites coses. Però quan hem de parar per obligació ens adonem del molt que ens perdem. Qui no es consola és perquè no vol.