Cargando...
TrailRunning

Parlant de Trail Running amb Xavi Alujas : l’alimentació durant la cursa.

Si sou amants del trail running probablement ja coneixereu al nostre company Xavi Alujas, un apassionat d’aquest esport que comparteix els seus coneixements sobre muntanya, meteorologia, material de trail, carreres i molt més a través del seu blog. També participa al programa “La primera pedra” de RAC1. Doncsbé, ara, a més de company, serà el nostre col·laborador, perquè estrenem una interessantíssima secció de sobre consells i temes d’interès enfocats al trailrunning. Imperdible 😉

Al llarg dels propers mesos tractarem temes molt variats relacionats amb el material, la preparació, les carreres, etc, però, com no podia ser d’una altra manera, pel primer que li hem volgut preguntar al nostre expert és per l’alimentació.

“Tots aquells que practiqueu trail running, o fins i tot senderisme, ja sabreu que sortir a córrer o a caminar per la muntanya sense una reserva alimentària és una imprudència. Segons el ritme que porteu i el desnivell que hi hagipodeu cremar entre 500 i 850 quilocalories. Cadascú de nosaltres té una bona reserva d’energia, però en ocasionspot ser menor del que esperem i, segons passin les hores, si no ingerim res, podem tenir una baixada important de sucre i ens pot visitar aquell que coneixem per “Señor del Mazo” (o la “pájara”).

Jo no sóc nutricionista, però us vull parlar des de la meva experiència. Quant a l’aliment que portar damunt, a cadascú li anirà millor un o un altre. Evidentment el que no pot faltar per a ningú és l’aigua, jo solc calcular 500ml per hora aproximadament, encara que depèn de la calor (en cas que faci molta calor necessitareu a més sals minerals, ja sigui en beguda isotònica o en càpsules). Per recuperar calories hi ha multitud de productes. Els gels energètics són molt utilitzats. El problema que impliquen és que provoquen pujades ràpides de sucre i, en conseqüència, baixades també sobtades. Jo aconsello utilitzar-los només en carreres o entrenaments curts, perquè a més solen produir mal de panxa si s’abusa d’ells o no es preñen amb la quantitat d’aigua recomanada.

 

Respecte a les barretes energètiques, hi ha infinitat. Algunes són més sanes que unes altres i algunes tenen un gust més natural que unes altres. He provat de moltes marques i molts gustos diferents amb aquests últims anys. Però el gran descobriment del torró en l’entrenament ho vaig fer fa uns mesos, quan van sortir al mercat les barretes de Vicens Sport. I quin descobriment…

Alujas

D’una banda, està l’aspecte de la salut: un 70% d’ametlla ecològica en cada barreta només pot garantir que sigui un aliment cardiosaludable i antioxidant. Per un altre, està el sabor: tots coneixeu els torrons de Torrons Vicens i us podeu imaginar que el difícil és no menjar-se les barretes de Vicens Sports a tota hora i no només quan s’està entrenant. Però, sens dubte, l’aspecte més important per a mi és l’eficiència. Sovint corro proves d’ultra trail (l’última va ser l’Ultra Pirineu). En proves tan llargues i de tantes hores el meu estómac sovint es ressentia, i vaig sentir que, en l’Ultra Pirineu, que va ser la primera prova llarga en la qual em vaig alimentar exclusivament de torró entre els avituallamients, em va agrair que no mengés barretes industrials. No vaig necesitar cap gel. No vaig notar pics energètics, sinó una energía molt més estable. Vaig combinar gustos i textures i així ho vaig fer més amè, decantant-me per les textures més toves cap a la fi. En resum, em van anar fenomenal!