Cargando...
Ragna-Pere

Ragna Debats i Pere Aurell en The Rut (Crònica)

Després del gran esforç que va suposar la victòria a Matterhorn per ala Ragna Debats i entrar en el top 10 per a en Pere eAurell, no hagués estat assenyat enfrontar-se a The Rut la setmana següent i, encara més, tenint en compte el llarg viatge fins a Estats Units, canvi horari inclòs. Però de sensatesa van tan escassos la Ragna i el Pere com sobrats de valentia i talent. Per això no només van anar-hi, sinó que van tenir èxit: després d’aquesta carrera tots dos es posicionen líders de la Copa del Món combinada i la Ragna, a més, de la d’Ultra!

Quan vàrem preguntar a la Ragna sobre aquesta victòria ens va explicar bàsicament quant li va agradar la carrera, com de lúdic va ser el circuit, la dificultat de l’alçada, etc., però gens sobre estratègies i sensacions. I, com comencem a conèixer-la bé, ja deduírem a què es devia: va dominar des del principi fins al final. Tal qual. Va sortir la primera, va arribar la primera i, només al final del punt més alt, va saber que la segona estava massa a prop i va decidir donar més gas. Com si donar més gas fos una decisió a l’abast de tots…

Ragna Debats

Tampoc en Pere va sentir aquesta vegada el mur que se li venia apareixent al final de les últimes carreres, molt probablement perquè està resolent el tema de la nutrició, i va aconseguir una excel·lent 4ª plaça. Aquest resultat li ha valgut el lideratge de la copa del Món de combinada, encara que en la classificació masculina, tan canviant a causa del gran nombre de participació, gens està segur fins al final. I queda Glen Cloe i Limone! La Ragna, per la seva banda, aferma molt amb aquesta victòria el seu lideratge en Copa del Món: ja seria molt difícil que ningú li llevés el lloc més alt del podi en ultra i complicat però no impossible en combinada. Segons com li vagi Glen Cloe, també podria fer segona en la general d’Extreme. Impressionant.

Pere Aurell

Pel que fa la prova, sembla que va ser realment molt lúdica: hi havia parts molt corredores i unes altres molt tècniques, amb molta roca. A més, tot el circuit es va desenvolupar en altura, 2200m. la mínima i 3400m. la màxima. Això li afegia un plus de dificultat, però també d’interès: en alçada és més fàcil deshidratar-se i cal cuidar molt més la nutrició. Una correcta estratègia alimentària era primordial i Vicens Sport vam ser (i seguirem sent) el nou gran aliat d’aquests impressionants ambaixadors.